XARRADA J. MONTERDE

En mirar una imatge, entre moltes altres coses, és recordar el viscut. Mentres la contemplem, una mar d'idees i reminiscències de temps perduts emergixen en la nostra consciència. Este pensament li dona veu a la imatge. En escoltar-la tenim l'oportunitat de reinterpretar-nos i entendre'ns com a societat i com a individus.

Els meus projectes, Nemini Parco, Ullal i Maqui giren entorn de la postguerra espanyola, concretament a la comarca del Maestrazgo. Un dels períodes més durs de la nostra història. La instauració de la dictadura franquista, la fam i la pobresa van marcar aquells anys. Un món majoritàriament rural, on malgrat totes les dificultats, polítiques i econòmiques, els nostres avantpassats van posar els fonaments de la nostra societat actual.

Conversar amb les imatges és una manera, al costat de la lectura i altres mitjans, de recuperar eixa part oblidada o silenciada de la nostra història. Tota esta memòria que emergix d'este diàleg és essencial per a construir el nostre futur. En Maqui, l'historiador Raül González Devís escriu “… un passat sense el qual no es pot entendre el nostre present.”