CAROLINA NAVAS

M'he interessat a retratar a joves tumaqueños que conviuen entre el rural del pacífic colombià i l'eclecticisme del món globalitzat. Joves que com la seua pròpia geografia, creixen com a metàfores de l'adversitat. Ací la precarietat conviu amb la bellesa i l'esperança.

Estes fotografies van ser preses en Tumaco; una regió amb població majoritàriament afrodescendent i que en els últims anys, es va convertir en la zona amb més plantacions de coca, i per on més cocaïna ix de Colòmbia cap al món. La seua geografia i una història travessada per la pobresa, els baixos nivells d'educació, un precari sistema de salut i nivells de desocupació del 70%, ho van convertir en un lloc fèrtil per al narcotràfic i tota la violència que això comporta. Actualment ací es troben diversos grups dissidents de la guerrilla de les FARC i és un dels municipis més violents de Colòmbia.

La majoria de les víctimes que ha deixat este conflicte són homes joves. Són homes els que conformen la major part dels grups delinqüencials i també són els que tenen les estadístiques més alta de morts violentes.

“Ens miren” és una sèrie fotogràfica que explora la identitat i el context d'adolescents, els qui enmig de la incertesa florixen en una de les regions més afectades pel conflicte colombià. Els joves ací retratats són ballarins i músics autodidactes que resistixen amb força i dignitat al que semblara ser el seu destí; ser cossos per a la guerra, per a la delinqüència o per a una vida sense oportunitats.

Tumaco fa part de la història de la meua vida lligada al meu pare.

 

SOBRE L'AUTORA

Carolina Navas. Colòmbia 1978 Fotògrafa i realitzadora audiovisual graduada a l'Escola de Comunicació Social de la Universitat de la Vall. Ha fet part de nombrosos tallers a Buenos Aires i Bogotà, relacionats amb la fotografia i documental.

Es destaca el seu treball en el 2020 com a Directora de Fotografia de la sèrie documental, per a la OIM, Soc perquè som. Ha tingut el rol de foto fixa en les pel·lícules colombianes: La Sirga, Els Fongs, Irma, Horitzó, Fosc Animal i Sal.

El seu projecte fotogràfic Ens miren el va realitzar  en Tumaco amb joves que resistixen a l'adversitat des de la música i la dansa. Amb esta sèrie va ser guanyadora del concurs fotogràfic inaugural de The Women’s International League for Peace and Freedom’s (WILPF) (Suïssa, 2022), també va fer part del projecte Africamericanos, del curador Claudi Carreras, que s'ha exposat en el Centre de la imatge (2018) i en el Museu Amparo de Pobla a Mèxic. En el 2019 va ser seleccionada per al New York Times portfolio review i va guanyar el Gambleby Photo Grant per a fer una residència artística a Suècia. L'editorial MUGA (Espanya) va publicar una part del seu treball realitzat en Tumaco, dins de la seua sèrie de Quaderns de Fotografia. Eixe mateix any es va estrenar el documental Fullhachede, el qual va codirigir i va realitzar també la cinematografia. Este treball va fer part de diversos  festivals com a Film de Femmes a França, Filmar a Amèrica Llatina a Suïssa, Festival Cinélatino de Tolosa i Festival de Cinema de Cali, entre altres.