XARRADA JOSE CONCEPTES

1. RES ÉS EL QUE SEMBLA. Comence amb el paisatge urbà on joc amb una sèrie d'elements de carrer on la llum penetra sobres aquestes estructures i projecten una sèrie de llums i *angulosidades. Depenent de l'hora de la llum de quan es facen aquestes fotografies em condicionarà la composició de l'escena. Aquests mateixos llocs amb la llum del Sol canvien radicalment, no s'assemblen en res, d'ací la importància i el paper que té no sols en la la llum, sinó de la seua combinació amb les estructures urbanes. La llum dibuixa allò que li diu la mateixa estructura. La terra movent-se al voltant del Sol ens dirà cap a on aniran aqueixes ombres i aqueixes llums projectades.

2. POLÍGONS NEGRES. Seguim amb un treball realitzat únicament en polígons industrials. Llocs on qualsevol subjecte aficionat a la fotografia potser mai aniria. Que se li ha perdut un en un polígon industrial si no és per treball? Després de molt de temps fotografiant l'arquitectura que tots coneixem: edificis, estructures i elements urbans, em va vindre al capdavant un paraula; “polígons industrials” vaja..., un polígon, una forma geomètrica, on reivindicar d'alguna manera la bellesa de les seues formes: les seues arestes, els seus angles, les seues formes rectilínies..., un lloc aparentment desolat i fred, i més en dies on un pot acostar-se com a diumenges, i fotografiar amb tranquil·litat, malgrat algun guàrdia jurat que un dia em va posar en un compromís, tractant-los a un com un vulgar delinqüent o espia industrial, jo, pobre fotografucho. Amb aquesta sèrie he volgut mostrar o bé destapar la bellesa oculta d'un lloc on aparentment no es cuida l'estètica, un lloc on sol es busca la funcionalitat. Com deia, la geometria d'aqueixos llocs és l'ingredient més important, un joc de blancs i negres, enmig d'uns núvols perduts en l'entorn. Patrons infinits, buscant un ordre continu.

3. ABSTRACCIONS POLÍGONS NEGRES. La següent sèrie es tracta d'unes fotografies dels mateixos llocs, però capturant l'abstracció més absoluta. Els grisos es tornen negres i els matisos més clars blancs absoluts. No existeix una transició de mitjos tons, sinó un canvi de contrast brusc per a emfatitzar més l'abstracció. La geometria es torna plana i molt sonbólica, i el cel amb uns matisos molt durs. Els contrastos s'inverteixen sense saber el que és cel i el que és terra, o en aquest cas l'edificat del lloc. Els negres empastats i els blancs rebentats si donar-li un respir al mig to. Acabem amb unes composicions tipus-fotogràfiques, terme que m'acabe d'inventar, on una sèrie de composicions portades al més pur sentit de l'abstracció deixen de costat el físic per a guiar-nos amb una sèrie de composicions a un llenguatge purament gràfic, potser a causa de la meua deformació com a dissenyador.

4. Els EXOQUELETOS són una sèrie de composicions arquitectòniques, on intente mostrar els primers moments de la gestació d'un edifici, diguem que és el moment previ al part. La concepció inicial, el xassís, les formes més pures i elementals que sostenen els fonaments de l'arquitectura. La seua essència en el grau més simple. El primer gargot, el primer esbós, la primera delineació. Com a dissenyador, busque en alguns d'aquests gratacels, la seua forma més simbòlica, la seua cara més representativa i amable. És com un logotip o una marca d'identitat corporativa. M'agrada esprémer els 360 graus d'una edificació, perquè cada cara ens mostra una forma i un caràcter diferents. A vegades en alguns d'aquests edificis m'agrada combinar-los amb elements vius, com a branques nues, aparentment inertes, però que li afigen a l'escena una mica de vida, una mica d'urbanitat.

5. LÍNIES POALS I CERCLES. Seguim amb escenes aparentment abstractes perquè continuem rebentant i portant llum cap als extrems, cap a terrenys prohibits. Estructures silencioses, amb la mirada ferma, moltes d'elles efímeres, sostenint altres estructures, o intentant arribar a aqueixa finalitat. Bastides, filats, línies de cables, ensostrats d'estacions, tot és un logaritme bigarrat de dades on el fotògraf juga un paper molt important distribuint de la millor manera possible tots aqueixos elements. A vegades hi ha llocs on intente descodificar i fer representacions concretes i simbòliques dels llocs captats. Altres vegades tot el contrari, codificar els elements per a buscar un codi i llenguatge propis.

6. GEOMETRIES. I, finalment, ens fiquem en un terreny on la composició juga un paper fonamental. Res queda a l'atzar, tot està estudiat i ben lligat fins a l'últim mil·límetre. El repartiment d'espais s'analitza de forma molt minuciosa, equilibrant tots els elements de l'escena. És fonamental que tot tinga un repartiment d'espais. Motius urbans on el ciment juga un paper promordial, entés per les seues textures com a petjades del pas del temps.