JUDITH PRAT

La caça de bruixes és un dels episodis més cruels de la història de la humanitat. Entre els segles XV i XVIII, en ple Renaixement, es va produir a Europa un consens social pel qual totes les dones eren potencials bruixotes i es van establir les bases socials i jurídiques per a legitimar milers d'ajusticiaments en la foguera o en la forca.
Alguns dels fets mes rellevants de la caça de bruixes ocorreguts a Europa van tindre lloc als Pirineus, on els delictes de bruixeria van ser perseguits per les tres justícies: l'ordinària, la inquisitorial i l'episcopal. A Catalunya
es va registrar el major nombre de víctimes i es va promulgar la primera llei local coneguda a Europa, que recull el delicte de bruixeria, el perseguix i el condemna. Aragó va ser el segon territori espanyol en nombre d'assassinats de dones; *Villanúa i *Laspaules són llocs especialment significatius en la història
de la bruixeria perquè es tracta de les poblacions amb major nombre de dones ajusticiades. En menor mesura, també a Navarra, dones del Roncal, del *Baztán o del Salazar van ser assassinades per bruixeria. A França, el Tribunal de Bordeus, convençut que les dones del País Basc Francés feien pactes amb el diable, va impulsar una caça de bruixes que va resultar especialment sagnant en el segle XVII.
Durant segles el món de l'art ha reproduït el discurs dels perseguidors i ha representat a estes dones com a velles, lletges i malvades. Mentre la dona real, l'assenyalada, condemnada i finalment assassinada, queda eliminada
de la història o és ridiculitzada. Conscient que no eren bruixotes, sinó només dones, Judith Prat pretén amb este treball fotogràfic contribuir a rescatar la seua memòria i contar la vertadera història, per a reconstruir un imaginari comú que les respecte i les repare com a víctimes.
A través 67 imatges l'exposició BRUGES seguix el fil de la Història i construïx un mapa visual evocador dels fets i els llocs claus de la caça de bruixes als Pirineus, identificant símbols, tradicions i estigmes amb
l'objectiu de destruir vells estereotips i dignificar la memòria d'elles. L'autora utilitza la llum, element clau de la fotografia, per a desmuntar el relat que ha contribuït a desacreditar a estes dones. Però les seues imatges no eludixen l'inhòspit i naveguen pel pensament màgic d'una època i una població que havia de relacionar-se amb una naturalesa salvatge que no sempre comprenia.

SOBRE L'AUTORA

Fotògrafa i documentalista. Després de llicenciar-se en dret i especialitzar-se en drets humans va decidir formar-se i dedicar-se professionalment a la fotografia. Les seues imatges busquen interpel·lar a l'espectador, provocar en ell no sols una emoció sinó també la reflexió.
En els últims anys ha treballat a Àfrica, Amèrica Llatina i Orient Mitjà documentant temes el feminicidi en Ciutat Juárez, la violència de Boko Haram a Nigèria, el conflicte armat i les mines de coltan en l'RD del Congo, la guerra en Yemen, l'extracció de petroli en el Delta del Níger, o la situació de la pagesia en el món, entre altres. Tots els seus projectes fotogràfics inclouen una marcada perspectiva de gènere i presten especial atenció a la situació de les dones.
En 2023 rep el premi Imatge de la Societat Geogràfica Espanyola, en 2021 la Savina de plata a la seua trajectòria professional i en 2017 el Premi Arts&Lletres de Fotografia. Els seus treballs han sigut premiats i reconeguts en festivals i concursos internacionals com Human photojournalism contest 2015 al Canadà, el Julia Margaret Cameron Award 2014 al Regne Unit, Photofest Award 2014 en Mexico, Prix de la Photographie Paris 2014, International Photography Awards (IPA) 2014 i 2013 als EUA, Moscow International Photo Awards 2014. A més ha estat nominada als Premis Gabriel García Márquez o al programa 6x6 del World Press Photo.
El seu treball fotogràfic s'ha exposat en Espanya en el Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia, el Cercle de Belles arts o en Photo- ESPAÑA, en ciutats de tot el món com Quebec, Mont-real, Moscou, Querétaro o Avignon i esdeveniments tan rellevants com el Fòrum Social Mundial en 2021. Publica en mitjans com The New York Times, Al Jazeera o The Guardian.
En 2021 va publicar el fotollibre MATRIA.

Web: judithprat.com

Instagram: @judithprat