Festival OjosRojos
Sobre nosotros

Ojos Rojos es un proyecto fotográfico nacido como revista digital gratuita (sigue estando disponible en la web), y convertido desde 2019 en festival.

Ojos Rojos es fotografía autoral de España e Iberoamérica. Nuestros intereses van desde las fotógrafas y fotógrafos consolidados a la fotografía emergente, desde lo clásico a lo contemporáneo, desde lo local a los puentes transoceánicos con América, enriqueciéndonos con la diversidad cultural y generacional, pero siempre haciendo prevalecer la calidad de los trabajos

Contacto
Dirección:
Calle Almedijar, 25 - 03730 JÁVEA
Teléfonos:
+034 630 461 831 / Mike
+34 691 20 63 79 / Cristina
+34 691 20 63 79 / Mili
E-mail:
festivalojosrojos@gmail.com

PROJECCIÓ DOCUMENTALS

PROJECCIÓ DE LA PEL·LÍCULA DOCUMENTAL D'RTVE SOBRE ISABEL MUÑOZ

Dissabte 25 Març a les 17.00 h.

CINEMA JAYAN Port de Xàbia

* Després de la projecció es podran fer preguntes a Isabel Muñoz.

 

Angalía Mzungu, que significa "mira al blanc" en swahili, és un documental experiencial que retrata el procés vital i creatiu que va viure durant el seu tercer viatge al Congo, Isabel Muñoz (dues vegades World Press Photo i medalla al Mèrit de les Belles arts). Acompanyem a la fotògrafa a Bukavu, ciutat frontera amb Ruanda, on l'existència de minerals com el coltan i l'or alimenta una guerra encoberta, finançada des de l'exterior, amb l'objectiu si es fes amb els preuats minerals. El treball d'Isabel Muñoz se centra en les dones i xiquetes que viuen un clima de violència i barbàrie.

PROJECCIÓ DE LA PEL·LÍCULA DOCUMENTAL D' JAVIER CORCUERA

Dissabte 13 Maig a les 20.00 h.

Teatre Auditori Centre Social DÉNIA

 

Sigo siendot (Kachkaniraqmi) és un llargmetratge documental dirigit per Javier Corcuera Andrino i rodada en 2012 en diversos llocs del Perú retratant les històries de músics populars de les tres regions naturals peruanes i les relacions entre ells, així com el retorn dels personatges als seus llocs d'origen on les seues primeres melodies van ser compostes.

La pel·lícula va ser titulada "Els sons profunds", però finalment es va canviar el nom per Kachkaniraqmi, expressió en quítxua que significa “continue sent, encara soc”.​

El documental va guanyar el Premi del jurat al Millor Documental en el 17° Festival de Cinema de Lima.