VICENTE ALBERO

Kids Of Copper (Xics del Coure).  Entre els anys 2014 i 2017, Vicente Albero va viatjar al districte de Agbogblosie a Accra, la capital de Ghana. Volia conéixer de primera mà l'abocador de Sikkens, reconegut com un dels més importants escombriaires tecnològics del món i destí últim d'aqueixa infinitat d'estris rebutjats per les nostres societats occidentals. Seguint la pista d'aquests residus electrònics es va topar de cara amb un paisatge humà paral·lel de joves i xiquets també abandonats a la seua sort en aquest increïble abocador africà en el qual malviuen exposats a condicions d'insalubritat extrema. Allí, carregat amb la seua curiositat i les seues cambres, va forjar una amistat duradora, feta de coure i fogueres, amb alguns d'ells, i molt especialment amb Small, a qui va buscar i va acompanyar en successius viatges per a entendre i qüestionar les múltiples implicacions d'aqueix consumisme feroç i l'abandó dels més bàsics principis mediambientals.

El seu projecte fotogràfic documenta l'experiència de Small i els seus amics, buscant una dignitat que se'ls nega en els abocadors de la capital africana. En cadascuna de les seues imatges, cohabiten la denúncia del nostre consumisme desaforat i enajenante i la necessitat d'entendre, d'acostar-se a altres realitats humanes, fràgils i emocionants a un mateix temps. Cadascun dels seus trets dona a entendre que és possible el triomf de la vida sobre la degradació mediambiental; que més enllà de les ruïnes llegades per segles de “revolució industrial”, la vida continua manifestant-se en tota la seua puresa i magnitud. Deixa d'aquesta manera una porta entreoberta, potser tan sols una porta gran, per on es llisca estreta l'esperança per a tots aquests somnis trencats, per a tantes i tantes víctimes d'una forma d'esclavitud moderna silenciada i desconeguda, ignorada en les distàncies.

I és que Vicente Albero no pretén crear una estètica de la desgràcia, sinó més aviat troba una forma pròpia de denúncia i crítica en l'indubtable impacte de les seues imatges, belles i terribles a un mateix temps.

 

SOBRE L'AUTOR

La seua vocació li ve de família: el seu pare s'ha vingut dedicant a la fotografia des de 1955. D'ell va amprar, allà per 1973, la seua primera cambra, una Boy de 126 mm., i poc després una Retina de 35 mm. El seu entusiasme per la fotografia es va veure confirmat amb la lectura del llibre “Diàleg amb la fotografia” (Editorial Gustavo Gili). En ell, a través de les converses de grans fotògrafs com a C.Beaton, Brassaï, H.Cartier Breson, Man Ray, A. Kertész , Weston i R. Gibson entre altres, descobreix aspectes fonamentals de la filosofia de la fotografia al mateix temps que s'inicia en l'aprenentatge del llenguatge i la tècnica fotogràfica.
És llavors, en 1982, quan decideix abandonar els seus estudis de batxillerat per a començar a treballar en el laboratori del seu pare. Encara que la seua formació és essencialment autodidacta, la completa amb tallers monogràfics de la mà d'artistes de gran prestigi nacional: Luis Asensi Limiñana, Manuel Serra, Javier *Vallhonrat, Manolo Laguillo, Joaquín Montaner, Ian Wolf, Carlos Canal i Martí Llorenç, Gervásio Sánchez, i Chema Conesa.
Des de 1987, sense abandonar les seues cambres, comença a viatjar per Àsia, Amèrica, Àfrica i finalment Austràlia. Tots aquests viatges s'aniran traduint en diferents treballs i reportatges de viatge, publicats en revistes de viatge com “Altaïr Viatges” , “National Geographic Spain”.

En 1999, establit a la ciutat de Novelda (Alacant) desenvolupa la seua labor professional dedicada a la fotografia social, d'estudi i més concretament a la fotografia de producte per a empreses, compaginada amb els seus treballs d'autor en una sèrie de projectes, que tenen la intenció d'explorar i recuperar diferents aspectes del patrimoni local, en paral·lel a la seua cerca més introspectiva per a tractar de captar el significat del pas del temps.
“Rambla Endins (My own private interiors)”, “RetroComerç”, In-Visibles i “Art Brossa” són bons exemples d'aquest període.

En 2014 ix a la carretera una vegada més, la represa de la seua fotografia de viatges i el seu interés pel fotoperiodisme i la documentació conflueixen en el seu últim treball “KIDS OF COPPER (Xics del coure)” (finalista en el certamen fotogràfic Days Japan International Photojournalism Award 2016).

En 2019 Edita el llibre “KIDS OF COPPER (Xics del Coure)” projecte solidari, amb la intenció d'ajudar a Faruk i els seus companys d'Abocador, al fet que tinguen una oportunitat de canviar les seues vides i eixir de Agbogbloshie, un dels majors abocadors d'aparells electrònics del món.

En 2020-22 Difusió del projecte Kids Of Copper a través de presentacions en col·legis i instituts d'Alacant i presentacions en línia amb Escola Mistos i Festival de Fotografia OJOS ROJOS de Xàbia, és convidat en el Festival Internacional de Fotografia “ParatyEmFoco – Paraty(el Brasil), i al Muro Galeria PortFolio – Curitiba (el Brasil)
Contínua desenvolupant la seua proyeco In-Visibles, i recupera la seua afició pel grafiti i l'art urbà, que va aparcar a mesurats dels 90,s, tornant a traure les seues plantilles i reinterpretar el paisatge rural abandonat, amb les seues formigues i les seues geometries.