TEO BARBA

Els Reals Llocs són les diferents residències reals que els monarques espanyols i la seua cort han utilitzat durant segles al nostre país, alternant les seues estades segons els canvis estacionals o a la recerca d'una activitat tan lligada a la reialesa com és la caça.
Aquest projecte s'endinsa en aquests llocs d'imponents palaus detinguts en el temps, misteriosos jardins, racons que fan olor d'intrigues, corones i fills bastards. Murs que parlen del poder, columnes de serfs i esclaus...
“REAL” és un joc de paraules que gira entorn de la paraula polisèmica “Real” (referent a la monarquia, o en al·lusió a la certesa o autenticitat), on les imatges que sorgeixen d'una realitat objectiva, qüestionen l'estat real d'aqueixes mateixes imatges.
Les fotografies han sigut realitzades a les províncies de Madrid i Segòvia, dins dels anomenats “Reals Llocs”: El Escorial, el Pardo, la Granja de Sant Ildefons, el Real Lloc d'Aranjuez i el Palau Real de Madrid.

SOBRE L'AUTOR

TEO BARBA Madrid, 1976.
Ha exposat i projectat la seua obra en diversos festivals i trobades fotogràfiques: DIALECTE (Centre d'Art Dos de Maig, Madrid) RESISTÈNCIA (CCB de Barcelona) DAVANTERES (Festival Cultura Inquieta, Getafe, Madrid) REAL (“Un Cert Panorama” Sala Canal d'Isabel II, Madrid) INFINIT INTERIOR (Institut Cervantes, Madrid) CIUTAT COL·LECTIVA (Sevilla Foto, Sevilla) REAL (“Un Cert Panorama” Museu Càndid Bidó, Bonao, República Dominicana. Centre Cultural d'Espanya, Santiago de Xile, Xile. Museu de les Arts Visuals, Buenos Aires, l'Argentina. C.C d'Espanya, Ciutat de Mèxic, Mèxic).
Té obra en la col·lecció d'Art del Centre d'Art Dos de Maig CA2M de la Comunitat de Madrid i en diverses col·leccions particulars.

“M'interessa la fotografia com a eina creadora de nexes entre la nostra realitat més íntima o personal i les relacions que s'estableixen amb tot allò que ens envolta. Una via d'acostar-nos al món i posicionar-nos enfront de nosaltres mateixos i cap a aquest espaitemps que habitem i compartim.
Entenc la fotografia com una cerca permanent de preguntes sense resposta.
Una missió obsessiva per desentranyar la imatge, disseccionar-la, delimitar-la, portar-la als extrems. La fotografia no és només l'enquadrament, format, blanc i negre o color... La fotografia és un silenci, un buit, una explosió, un xoc frontal, un crit estripat, un diàleg... una trobada.”

teobarba.com

@teobarbafoto