MAGDALENA CORREA

“La Rinconada s'ha convertit en una suposada salvació per als desesperats d'una gran àrea que s'estén en molts quilòmetres a la redona, més enllà de la seua ubicació en el mapa; l'única opció per als abandonats de la fortuna, però en realitat és un parany de la qual resulta difícil escapar”.

Una aproximació fotogràfica a un assentament humà anomenat “La Rinconada”, situat a 5.600 metres d'altitud en el districte de Ananea, Província de Sant Antoni de Putina, en el departament de Puno, al Perú. Amb una població aproximada de 40.000 habitants que viuen de l'extracció d'or en una mina situada en una antiga glacera, aquest territori sense llei, un nou “El Daurat”, ofereix l'última i potser única possibilitat de supervivència a milers de desheretats de la fortuna

 

SOBRE L'AUTORA

Magdalena Correa Larraín (1968). Llicenciada en Belles arts amb esment en gravat per la Universitat Catòlica de Xile. Doctora en fotografia i vídeo per la Universitat Politècnica de Catalunya i acreditada per la ANECA. Màster en Direcció de Fotografia en la ECAM, Escola de Cinematografia de Madrid.
Ha sigut integrant de la Línia d'Investigació “Aplicacions als Sistemes Audiovisuals i Multimèdia” del Departament d'Enginyeria de la Universitat Politècnica de Catalunya, Barcelona.

Docent en el Grau de Belles arts de la Universitat Antonio de Nebrija.

 

DECLARACIÓ D'ARTISTA

El meu interés es dirigeix a explorar aquells territoris que es troben en situació d'aïllament, precarietat i oblit. Llocs on es desenvolupa una forma de vida humana “en precari” que a més ha de suportar les fortes condicions que imposa una naturalesa de gran poder.

Em mou detindre'm en aquells espais geogràfics i humans, aïllats i desconeguts que coexisteixen de manera habitual a la nostra vida quotidiana, però que no són objecte de la nostra preocupació perquè vivim instal·lats en la comoditat i no necessitem preocupar-nos per la seua existència. En molts casos, donades les dificultats per a accedir a ells, simplement no figuren en els mapes.

Les meues experiències amb la gent del lloc, el treball de camp en aquests territoris i les captures realitzades a través dels suports amb què treballe: La fotografia i el vídeo em proporcionen una “matèria primera” que després és reelaborada, re-interpretada, des de la meua òptica personal, la intenció de la qual és aconseguir la sensibilització i reflexió de l'espectador sobre la vida humana que esdevé en aquests territoris de difícil accés.

En poques paraules: posar de manifest la seua existència. Abans d'iniciar el desplaçament, estudie les “localitzacions” en les quals m'interessa fer el “treball de camp” que a continuació procés. La convivència amb el paisatge humà i geogràfic té una duració d'un mes com a mínim i les condicions bàsiques d'alimentació, allotjament i trasllat són facilitades pels propis habitants de la zona. El cohabitar amb el lloc i els seus habitants, vivint en les mateixes condicions que ells, em permet convertir-me en un més del lloc, requisit fonamental per a obtindre uns resultats compromesos.

 

magdalenacorrea.com

@magdalenacorrealarrain