LUCÍA HERRERO

Aquest projecte ret homenatge a una mena de dona molt específic. La bata és un vestit de treball que ella usa.

Vull donar-li una veu.

Era la matriarca en una societat fortament patriarcal. Criada per a cuidar de la seua família, rares vegades va tindre l'oportunitat de si més no pensar en els seus propis somnis possibles. Parlem d'un grup no representat i poc benvolgut. Vull donar-li l'homenatge que es mereix.

Aquest tipus de dona està en perill d'extinció, igual que la bata. En la meua cultura, Europa, són l'última generació. Els temps estan canviant.

Aquestes sessions de fotos són una aventura creativa on aquestes dones entren en un estat de joc sense si més no adonar-se. Els retrate als seus pobles, dins de les seues cases i llocs de treball. Trenquen les seues fortes rutines mentals i de temps. Es transformen i ells al seu torn transformen el seu entorn.
Crec una zona màgica on les dones bata se senten lliures d'expressar la seua bogeria creativa durant les nostres sessions. La bata és el punt entorn del qual gira el meu estudi. A partir d'ací, analitze qüestions de gènere, canvis sociopolítics en la societat i paisatges humans.

L'humor és un component important en el meu treball. És la porta d'entrada per a aconseguir diferents nivells d'interpretació. Faig retrats sociològics. Al meu estil documental ho dic “Antropologia Fantàstica”. Aquest és un projecte en curs format per capítols. Ací mostre fotos del capítol-1. Estan preses en Villarmienzo, un poble quasi desèrtic de l'Espanya profunda. 6 habitants femenines de 70 anys són els meus models, i el capítol 2. en galicia

 

SOBRE L'AUTORA

Lucía Herrero va estudiar Arquitectura, Fotografia i Teatre Físic. L'educació en aquestes tres branques de l'art i les seues experiències viatjant pel món han format a Lucía com l'artista que és ara.

El seu treball fotogràfic ha guanyat premis internacionals i el seu estil en fotografia documental/artística ha interessat a curadors i editors de tot el món. Les imatges de Lucía s'exhibeixen internacionalment en museus, galeries i festivals de fotografia.

En els últims anys ha desenvolupat una aproximació a la fotografia documental/artística denominada per ella Antropologia Fantàstica. És una mescla entre ciència social i intervenció conceptual. Retrata persones i cultures amb elements tant dramàtics com fantàstics.

L'obra de Lucía està molt influenciada pel teatre. Actua com a directora de coreografia enfront del seu tema. La *fisicalidad, és l'estructura humana que dona sentit als seus estudis socials. Ella “eleva la normalitat a un estat d'excepció” trobant l'essència i pujant una mica el volum del quotidià. Només prou perquè l'audiència veja amb nous ulls.

En cadascun dels seus assajos hi ha una anàlisi social però també una investigació sobre el llenguatge visual. Li encanta experimentar amb diferents enfocaments conceptuals per a construir històries en el documental.

S'ha especialitzat a convéncer a persones, perfectes desconeguts, perquè participen i juguen en la seua autorepresentació.