6 agosto, 2020

ISABEL RAMÍREZ TORRES

ES  |  EN

MARIONETA

isabel-ramirez-festivalojsorjojos2020

“Marioneta” és un treball que parla de la va violència de gènere en primera persona gràcies al qual vaig ser capaç de superar aqueixa experiencia. Basant-me en treballs com el de Jo Spence, que va utilitzar la fotografia com a teràpia durant el procés de recuperació d'un càncer de mama, vaig començar aquest treball per a poder parlar del que no podia parlar.

Jo Spence va ser pionera en l'ús de la fotografia com a teràpia en 1986, i és alguna cosa que s'ha continuat aplicant des d'aqueix moment com a procés de autodescubrimiento o *autoexploració. Utilitzar la cambra per a crear imatges artístiques que tenen efecte terapéutico, perquè permeten expressar emocions i indagar en els problemes.

Una part important, per a mi, era el treball amb la meua pròpia identitat. Perquè durant una relació de violència masclista perds parts de tu mateixa i acabes per no reconéixer-te. Per a mi era important reconéixer-me en aqueixes imatges i que em permeteren recuperar aqueixa identitat perduda. Crec que no vaig aconseguir recuperar a la persona que era, perquè això és alguna cosa que no es pot fer, però si afermar les bases de la persona en la qual m'he convertit ara.

A més d'això em vaig plantejar que era un tema del qual havia de parlar-se, perquè malgrat ser una problemàtica en la nostra societat (60 dones van ser assassinades en 2015), sigue sent un tema tabú del qual no s'ha- bla. Un tema al voltant del qual hi ha molts prejudicis i prejudicis que a més sempre recauen sobre les dones, perquè segueix *exis- tendisc aqueixa mentalitat que si et maltracten és perquè te l'has buscat o perquè te'l mereixes. I perquè a més existeix la idea que això és alguna cosa que li passa a altres dones, idea a la qual contribueixen en gran manera els mitjans de comunicació.

Les meues fotografies són escenificacions, utilitzant nines, de totes aqueixes escenes que tenia al meu cap. Durant la relació vaig sentir en molts moments que ho estava vivint des de fora, que era alguna cosa que no podia estar-me passant a mi, així que conserve imatges molt clares d'aquells moments, imatges que he pogut plasmar en les fotografies.

La utilització de nines era alguna cosa per a mi important. Primer perquè és una nina articulada, un objecte sense vida que pots manipular al teu antull i representa molt bé en què es converteix una dona en mans d'un maltractador, ell és qui maneja els fils i tu no eres propietària de la teua pròpia vida.

I el segon motiu és perquè va ser l'única cosa que no va aconseguir llevar-me del que va ser la meua vida abans de conéixer-li, estan lligades fortament a la meua identitat, els meus gustos i les meues aficions i, encara que va intentar que em desfera d'elles, no ho va aconseguir. I sent que *graciasa elles no vaig aconseguir perdre'm a mi mateixa del tot.

En el treball apareixen dos de les meues nines, encara que és difícil que algú que no conega bé aquesta afició veja que són dues nines diferents. Totes dues nines em representen a mi en aquest autoretrat a través d'objectes. La primera nina és la persona que vaig ser abans d'ell, la segona en la qual em vaig convertir i el retorn de la primera nina com havia de reconciliar-me amb mi mateixa per a poder seguir avant. Perquè si hi ha alguna cosa que es repeteix en dones que hem patit violència masclista és el sentiment de culpa que arrosseguem. Culpa perquè penses que si t'està passant això potser és perquè t'ho mereixes, culpa per no haver sabut parar-ho abans, culpa perquè si no aconsegueixes que la relació funcione és perquè no eres una dona completa.

Amb tot això vaig aconseguir la meua sèrie de 14 peces) en la qual vaig reflectir l'experiència viscuda i que no sols em va servir per a poder parlar del tema amb normalitat, si no que crec que puc posar el meu granet d'arena per a continuar donant visibilitat a aquesta problemàtica, perquè encara està lluny el dia que puguem deixar de parlar d'això per haver desaparegut.

Isabel Ramírez Torres va ser alumna destacada i actualment és professora de l'Escola internacional de fotografia, Espai d'art fotogràfic de València que col·labora amb el Festival Ulls Rojos.

 

espaidartfotografic.com

 

 

DATA D'INAUGURACIÓ
18 Setembre 2020

DATA DE CLAUSURA
24 Octubre 2020

LLOC
Ca Lambert

DIRECCIÓ:
Carrer Major, 40
Xàbia 

HORARI:
Dimarts-divendres 10:00–13:00, 18:00–21:00
Dissabte 10:00–13:00
Diumenge 10:00–13:00 

Dilluns Tancat